dimarts, 27 de gener del 2015

Ja està pròxima l'esperada exposició sobre la Història Natural a l'Institut Lluís Vives

Fa aproximadament un any anunciàvem l'exposició “100 anys de ciència a l'Institut Lluís Vives”, en col·laboració amb l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero.
La idea inicial era inaugurar-la el novembre passat però per problemes de calendari s'ha anat retardant. Finalment s'obrirà el pròxim dia 3 de febrer amb el nom “LA HISTÒRIA NATURAL A L'INSTITUT LLUÍS VIVES. Espai d'ensenyament, lloc de ciència”.
Primer s'exposarà al Palau Cerveró de València. Més tard es traslladarà a l'Institut Lluís Vives.

Mar intervenint un model d'organografia vegetal
en paper maché del Dr. Auzoux
Mónica restaurant un model d'anatomia humana
d'escaiola de la casa Deyrolle
Després de l'elecció de l'estructura de l'exposició, la selecció de les peces: llibres, instruments, làmines, models didàctics i exemplars d'història natural, el següent pas ha sigut la redacció dels textos dels panells, que seran complementats amb abundant informació gràfica, i la realització d'un audiovisual explicatiu.

Una de les tasques importants prèvies a la inauguració és la restauració d'algunes de les peces, ja que per la seua antiguitat necessiten una revisió. L'equip de restauradores, format per Mónica Descals i Mar Bensach, analitza al nostre institut el material expositiu decidint quin tipus d'intervenció necessita cada exemplar.

dijous, 22 de gener del 2015

Font d'il·luminació elèctrica per a microscopis Shimadzu

Font d'il·luminació elèctrica
Transformador de corrent
Data: 1967

L'empresa creada a Kyoto en 1875 per Genzo Shimadzu (1839-1894) continua fabricant instruments de precisió fins a l'actualitat.

Aquesta font lumínica externa s'adapta el microscopi biològic model PLS-2 intercanviant la seua base per la de sèrie, la qual incorpora un espill d'il·luminació per llum natural.

El transformador de corrent funciona a 200, 220 i 240 volts de corrent alterna i l'eixida és regulable fins els 6 volts de corrent continu.

Al centre tenim dues fonts d'il·luminació d'aquest tipus, amb números de sèrie 2013 i 2116, encara que només una d'elles conserva el seu estoig original de fusta. Es compren alhora que els microscopis, en el curs acadèmic 1967-68.

dimecres, 21 de gener del 2015

És bicentenari el pi canari de l'institut?

De tots els arbres que existien al recinte de l'institut en començar el segle XX només un pi canari (Pinus canariensis) i cinc plàtans d'ombra (Platanus hispanica) han sobreviscut.

1918
En aquesta postal de València, datada cap al 1918, la façana del carrer Amalio Gimeno està dominada per un imponent pi pinyoner (Pinus pinea) acompanyat del nostre pi canari, que en aquella època tenia aproximadament la mateixa alçària que la volada del tercer pis de l'edifici, uns 17 m. A l'esquerra s'observa una doble filera de plàtans d'ombra ubicats al costat del carrer Xàtiva.

1929
En 1929 l'entorn ha canviat notablement perquè el carrer Amalio Gimeno està en plena fase de remodelació. Darrere l'institut, el popularment conegut com “edifici del xavo” està acabat d'inaugurar i a la dreta apareix l'edifici de la Unió i el Fènix en construcció. Però els arbres dominants són exactament els mateixos que en la imatge anterior. El pi canari arriba als 20 m. i sobrepassa la base de la cúpula nord-est de l'institut.

1965
En aquesta fotografia de 1965 s'aprecia un altre notable canvi. L'entorn arquitectònic pateix una agressió irreparable per la presència de la “finca de ferro”, construïda uns anys abans. Els plàtans del carrer Xàtiva segueixen presents, encara que uns anys després, durant la remodelació del centre, la majoria són talats. La façana de la, ara denominada, avinguda del Marqués de Sotelo ja no té el pi pinyoner, desaparegut per l'ampliació d'aquesta última, i els arbres que destaquen són una palmera (Washingtonia robusta), un roure australià (Grevillea robusta) i de nou el pi canari, que ja arriba als 23 m.

2014
Aquesta fotografia de 2014 mostra com els tres arbres mencionats amb anterioritat s'han apoderat per complet de l'espai visual i el pi canari continua creixent.

Però, quina edat pot tindre aquest exemplar?

Segons diferents treballs de la Universitat Politècnica de Madrid sobre el pi canari (A, B) el càlcul de la edat és prou complicat perquè l'estudi dels anells de creixement resulta poc fiable en aquesta espècie per diversos motius: per un costat el grossor varia amb l'edat de l'exemplar, sent més gruixuts quan son més joves, d'altra banda, els anells poden parar el creixement abans d'hora en determinats anys i en altres estar totalment absents. Els exemplars més longeus analitzats mostren que l'alçaria pot arribar fins als 60 m., el diàmetre del tronc fins als 3 m. i l'edat estimada fins als 800 anys.
Pi canari
No s'ha realitzat cap estudi dendrocronològic del pi canari del institut, però per l'alçària que tenia en començar el segle XX, l'actual de 26 m. i el seu perímetre de 2'22 m. a 1'30 m. del sòl, potser sobrepasse àmpliament els 200 anys.

Plàtans d'ombra
Dels cinc plàtans d'ombra tampoc pot indicar-se una edat exacta. La posició actual, al costat del carrer Xàtiva, coincideix amb la de la muralla de la ciutat fins al segle XIX. És probable que es plantaren després del seu derrocament en 1865. Per aixó la edat pot arribar als 150 anys i el perímetre, a 1'30 m. del sòl, varia entre 2'38 i 2'88 m.

dijous, 8 de gener del 2015

Preparacions de microscòpia històriques de Botànica

Preparacions microscòpiques de Botànica
Format: 7'5x2'5 cm
Data: entre 1910 i 1930
Origen: Gabinet d'Història Natural


A més de les preparacions de café del fabricant J. Tempère de París, mencionades anteriorment, al centre hi ha altres 13 preparacions més de microscòpia vegetal; quatre d'elles realitzades per Luis Pardo en 1914 i 1915, sis per Francisco Belda en 1917 i 1918, una per Fernando Boscá en 1923 i dues més d'autors desconeguts.
  
El seu estat de conservació és acceptable excepte una que està trencada.

 

dimarts, 6 de gener del 2015

Microscopi petrogràfic Shimadzu de 1967

Microscopi òptic compost de llum polaritzada
Data: 1967
Fabricant: Shimadzu Seisakusho Ltd. Kyoto

Microscopi Shimadzu KALNEW EP
L'empresa creada a Kyoto en 1875 per Genzo Shimadzu (1839-1894) continua fabricant instruments de precisió fins a l'actualitat.

Aquest microscopi correspon el model EP, que consta de tres oculars: 5x, P7x i 10x, i tres objectius: 4x, 10x i 40x, que produïxen entre 20 i 400 augments amb excel·lent qualitat.

Presenta de sèrie un espill per a il·luminació natural. A més d'analitzador i polaritzador conté les làmines de mica ¼ λ i d'algeps.

Al centre hi ha dos exemplars, adquirits durant el curs 1967-68, amb els següents números de sèrie: 10966 i 10987. Ambdós estan complets i en bon estat.