dilluns, 27 de maig del 2013

Microscopi biològic ENOSA

Microscopi òptic compost
Data: anys 60
Fabricant: ENOSA

Microscopi biològic ENOSA
ENOSA (Empresa Nacional d'Òptica S.A.) naix com a fabricant d'instruments òptics per a l'exèrcit, principalment prismàtics, però prompte orienta la producció cap a la fabricació de microscopis escolars i tot tipus de material didàctic. D'aquesta manera es converteix en un dels proveïdors habituals dels centres docents entre els anys 60 i 90.

Detall del tub òptic
Aquest microscopi biològic funciona amb llum natural captada per un espill. Consta de quatre objectius: 10x/25x/45x/100x i tres oculars: 5x/10x/15x. La referència del model és EN 04 50 02.

L'institut disposa de dos exemplars, de números de sèrie 3634 i 4187. Ambdós es troben en bon estat i funcionen correctament.

dimecres, 22 de maig del 2013

Preparacions de café de J. Tempère

Preparacions microscòpiques de café pur i café adulterat amb xicoira
Format: 7'5x2'5 cm
Data: Principis del segle XX
Fabricant: J. Tempère Preparateur Paris
 
Preparacions de café
Entre les preparacions microscòpiques històriques de l'institut es troben aquestes dues mostres de café del fabricant J. Tempère de París.

Possiblement es compren junt amb altres d'histologia vegetal que consten en el catàleg de les col·leccions de Botànica de1926, publicat per Luis Pardo en el tom XIV dels annals de l'institut.

dimarts, 14 de maig del 2013

Xarxes cristal·lines

Models de xarxes cristal·lines de ferro i plàstic sobre base de fusta
Format: 30x22x22 cm, 15x35x17 cm, 30x35x29 cm i 25x8x4 cm
Data: Entre 1930 i 1970
Fabricant: Sogeresa

Sala de Geologia del Museu d'Història Natural
Per a l'estudi de la Cristal·lografia als centres docents s'utilitzen els models de les cel·les fonamentals de les xarxes de Bravais i de les xarxes cristal·lines de minerals comuns, així com models sòlids de fusta, vidre o plàstic.
A l'institut s'utilitzen, en el trànsit entre els segles XIX i XX, grans models de varetes de metall i vidre que es troben al catàleg de Luis Pardo, de l'any 1928, tom XVI dels annals de l'institut. Aquets models ja no es conserven al centre però poden veure's clarament a la fotografia que l'il·lustra.


Cel·la triclínica
Xarxes de minerals. Sogeresa
De les xarxes, actualment només disposem d'un exemplar de la col·lecció de cel·les unitat, concretament la triclínica, distribuïda per la casa Cultura, de Madrid, en els anys 30, i de dos jocs de xarxes, distribuïdes per l'empresa Sogeresa en els anys 60 i 70, corresponents als minerals següents: diamant i grafit, sal gemma (halita), fluorita, calcita, pirita i blenda.

La cel·la triclínica ha perdut tres de les seues arestes.

dilluns, 13 de maig del 2013

Col·lecció d'ous i nius

Ous disposats en caixes entomològiques
Nius amb ous disposats en caixa entomològica
Format dels estoigs: 26x19 cm, 33x24 cm i 32x26 cm
Data: 1903
Origen: Preparador E. Crú Sevilla

Ous de Pica pica y
Pica cyanea (Cyanopica cyanus)
Nius amb ous de Fringilla coelebs i
Fringilla serinus (Serinus serinus)
Pel catàleg de Luis Pardo de l'any 1925, publicat en el tom IV dels annals de l'institut, sabem que la col·lecció conté originàriament ous de trenta-sis espècies, nius amb ous de set espècies i nius sense ous de dues espècies més. L'institut la compra al preparador E. Crú de Sevilla i es forma bàsicament en 1903, encara que també conté exemplars de 1906 i 1907.
Actualment només es conserva els ous de vint-i-dos espècies i els nius amb ous de dues espècies, tots ells repartits en deu caixes entomològiques de tres formats diferents.









dilluns, 6 de maig del 2013

Part òssia de l'oïda humana

Fragment de crani humà corresponent a l'òrgan auditiu
Preparació natural sota campana de vidre
Data: Primeres dècades del segle XX
Empresa distribuïdora: Les Fils d'Émile Deyrolle Paris

Mostra la porció del crani que allotja l'òrgan de l'audició.

Està catalogada per Luis Pardo en 1925 en el tom XIII dels annals de l'institut, amb el número 3610, i l'assigna a la casa Les Fils d'Émile Deyrolle de Paris.

La base de fusta no conserva la xapa identificativa de l'empresa i presenta pèrdues de pintura.

diumenge, 5 de maig del 2013

Anatomia de Vertebrats amb el sistema circulatori injectat

Flascons amb disseccions de Vertebrats conservades en fluid
Format: 25x8 cm, 27x8 cm i 32x10 cm
Data: Primeres dècades del segle XX.
Fabricant: Naturaliste V. Friě Prague

Preparacions anatòmiques V. Friě
Els flascons contenen les disseccions de peix, amfibi i au mostrant, bàsicament, l'estructura del sistema circulatori i l'aparell respiratori. Per a aconseguir un major efecte visual els vasos sanguinis han sigut injectats de colorants.

Les peces procedeixen de la casa V. Friě de Praga i estan catalogades per Luis Pardo en les publicacions de les col·leccions del museu d'Història Natural de l'institut en els annals dels anys 1921, tom VIII, i 1925, tom XIII.

Es troben en molt bon estat encara que han perdut part del líquid conservador.

dissabte, 4 de maig del 2013

Granotes fòssils de Libros, Terol

Granotes fòssils sobre pissarra
Format: 17x10 cm aproximadament
  
Exemplar de Rana pueyoi sobre pissarra
Libros. Terol
la localitat de Libros, a Terol, s'explota una mina de sofre des de finals del segle XIX fins mitjan del segle XX. Entre les roques del terreny es troba un tipus de pissarra bituminosa que presenta fòssils de granota que, al contrari del que és habitual, conté teixits blans fossilitzats, inclús medul·la òssia. Recents estudis pareixen indicar que tal circumstància es deu precisament a la riquesa en sofre de l'entorn.

Altres exemplars de Rana pueyoi
del nostre museu
Aquest tipus de granota és descrita pel pare jesuïta Longinos Navás Ferrer, en 1922, i la denomina Rana pueyoi, com a homenatge a José Pueyo, el qual li proporciona els primers exemplars. El seu origen es remunta a finals del Miocé, fa entre 8'7 i 11'1 milions d'anys.
 
Els fòssils de Rana pueyoi extrets a Libros es troben en els millors museus del món i són molt valorats per les excepcionals condicions de fossilització que presenten.

Al museu de l'institut es conserven diversos exemplars de bona qualitat. Desconeixem com i quan arriben al centre.

dijous, 2 de maig del 2013

Anatomia de la carpa

Flascó amb dissecció de carpa conservada en fluid
Format: 30x9 cm
Data: Primeres dècades del segle XX
Fabricant: Desconegut

El flascó mostra l'anatomia d'una carpa en què s'aprecia fàcilment l'estructura de les brànquies, l'aparell digestiu i la bufeta natatòria. 

En el catàleg núm. 30 de Material Pedagògic Modern de la Casa Cultura Eimler-Basanta-Haase (S.L.) de Madrid, de 1934, apareix un exemplar semblant atribuït al Dr. Schlueter i s'identifica com una preparació natural de zootomia en alcohol. Però Luis Pardo, en el catàleg de les col·leccions de peixos del museu d'Història Natural, publicat en 1921 en el tom VIII dels annals de l'institut, menciona l'existència d'una preparació anatòmica natural d'un peix fisòstom, amb el número 2870, i l'atribueix a la casa V. Friě de Praga. En no estar identificada desconeixem la procedència exacta d'aquesta peça.

dimecres, 1 de maig del 2013

Noves planxes de gravat d'articles dels annals de l'institut

Planxes de gravat de zinc
Format: 3x1 cm, 5'5x3 cm, 10'5x7 cm i 17'5x12'5 cm
Data: 1928 aproximadament

A més de les planxes de gravat de l'article “Las náyades de la Albufera de Valencia”, del malacòleg alemany Fiedrich Haas, també es conserven al centre quatre planxes més.

Espermàtida atípica de
Cerithium vulgatum. 3x1 cm
Espermatòcit atípic de
Microcolpia auricularis. 5'3x5 cm
Dues d'elles corresponen a dibuixos de l'article “El dimorfismo de los espermatozoos en el Melanopsis dufourii Ferrusac” de Wulf Emmo Ankel, una altra a la il·lustració de l'article “Las Colecciones de Geología del Museo de Historia Natural del Instituto de Valencia” de Luis Pardo García, professor ajudant de l'institut i responsable del Laboratori de Hidrobiologia i de la conservació del museu del gabinet d'Història Natural. La quarta és de tema desconegut. Els dos articles es publiquen en el tom XVI dels annals en 1928.

Sala de Geologia del Museo d'Història Natural. 17'5x12'5 cm
Igual que les anteriors es troben muntades sobre base de fusta de 2 cm de grossària.