diumenge, 24 de març del 2013

El Laboratori d'Hidrobiologia de l'Institut Lluís Vives

El professor Celso Arévalo Carretero s'incorpora el dia 20 d'abril de 1912, a l'Institut General i Tècnic de València, després de guanyar per oposició la càtedra del Gabinet d'Història Natural, vacant des de el trasllat a Madrid de l'anterior titular, el professor Emilio Ribera Gómez.
 
Professor Celso Arévalo

Immediatament incorpora les experiències pràctiques en la docència de les assignatures que depenen del gabinet i fa participar els seus alumnes més brillants de les investigacions que prompte posaria en marxa en el mateix.
Al mes següent de la seua arribada s'habilita un llarg corredor del centre per a instal·lar en ell el germen del que més tard seria el Laboratori d'Hidrobiologia, pioner a Espanya estudiant la vida d'aigua dolça. Així consta en les memòries de l'institut del curs 1911/12:
“El celoso catedrático de Historia Natural, D. CELSO ARÉVALO, bien penetrado de que la enseñanza de su asignatura sólo puede lograrse sea provechosa, realizándola de modo muy práctico y dando medios á los alumnos para que trabajen á diario, se propuso disponer de local útil para ello y no le fue difícil encontrarlo.
El largo pasillo del coro, sin aplicación hasta el mes de Mayo de 1912, la tiene ahora muy estimable, pues se ha convertido en un nuevo laboratorio. Siete ventanas que dan al patio permiten el paso de abundante luz, y delante de cada una de ellas se ha instalado una mesa de trabajo, provista del servicio de gas, electricidad y agua, necesario para las tareas que se efectúen. En la parte media se instalarán numerosos acuarios , entre ellos uno grande de 300 litros y dos medianos de á 150 litros, y á lo largo de las paredes irán estantes, mesitas y bancos, y para completar el conjunto el mapa geológico de España y unas hermosas láminas decoran los lienzos de pared libres de otros objetos…


Celso Arévalo amb els seus alumnes al Laboratori de l'Institut

Si actualmente merece el nombre de laboratorio, dentro de poco podrá denominarse también estación de Potamología, ya que con los acuarios y demás material disponible podrá el SR. ARÉVALO efectuar estudios de biología animal y vejetal [sic] de los seres que pueblan las aguas dulces en España, para lo que lleva ya acopiados muchos materiales y cuenta con una valiosísima biblioteca de la especialidad.

Es de advertir que, lo mismo que los gastos de instalación del laboratorio, que de adquisición de libros y material, se han hecho de la consignación ordinaria del Instituto y sin apoyo pecuniario alguno especial, que bien merece un laboratorio en el cual recibirán enseñanza práctica cerca de 300 alumnos cada año y que además está destinado á constituir un centro especial de investigación científica.”

El mateix Celso Arévalo escriu al butlletí del mes de juny de 1914 de la Reial Societat Espanyola d'Història Natural un article donant a conéixer la creació del Laboratori d'Hidrobiologia. En ell agraeix la col·laboració del professor ajudant d'Història Natural D. Angel B. de la Cruz Nathan i dels seus alumnes predilectes: D. Salustio Alvarado i D. Luis Pardo García.

També detalla els mitjans d'investigació que utilitza:
“El Laboratorio dispone ya de tres microscopios Reichert, un microscopio de disección del mismo constructor, otro de mano, un microscopio de acuarium, un micrótomo Reichert, estufa de inclusión de Adnet, y una buena colección de reactivos de micrografía adquiridos en la casa E. de Haën (Seelze), y del pequeño material necesario en las manipulaciones micrográficas. A ello hay que agregar un microscopio Zeiss, una cámara para micrografía y otros objetos de mi propiedad.
Para los estudios de campo disponemos de varios modelos de mangas de plankton, botellas de recoger muestras de agua, aparatos de fijación y transporte de plankton, sondas, termómetros, etcétera…”


Molt prompte al xicotet laboratori el professor Arévalo comencen a realitzar-se treballs d'investigació de notable interés, per la qual cosa es guanya una merescuda fama que atrau diversos investigadors, alguns d'ells estrangers entre els que destaquen l'ictiòleg Alfonso Gandolfi i els malacòlegs Fiedrich Haas i Wulf Emmo Ankel.

En 1916 es crea a l'institut una revista: “Els Annals de l'Institut General i Tècnic de València” per a publicar els articles dels nombrosos treballs realitzats al Laboratori, encara que també arreplega altres del propi museu d'Història Natural del centre o de caràcter lingüístic, artístic, antropològic, històric i geogràfic. En total es van publicar 16 annals fins a l'any 1928.

En 1917 el Laboratori d'Hidrobiologia és reconegut de forma oficial i es nomena director del mateix al professor Arévalo.
En 1918 el professor Arévalo es trasllada a Madrid després de guanyar la càtedra d'Història Natural de l'institut Cardenal Cisneros. Allí aconsegueix adscriure el Laboratori d’Hidrobiologia al Museu Nacional de Ciències Naturals en què es crea una secció específica de què és nomenat director.

Llavors el laboratori de València queda a càrrec del professor ajudant de l'institut Luis Pardo García, alumne d'Arévalo i assidu col·laborador en les seues investigacions. En 1928 Luis Pardo també es trasllada a Madrid quedant a càrrec Fernando Boscá Berga, que aconsegueix mantindre'l, encara que ja en plena decadència, fins a l'any 1931 que el Laboratori d'Hidrobiologia és definitivament suprimit.

dimecres, 13 de març del 2013

Models d'anatomia humana d'Émile Deyrolle


Models murals i de sobretaula d'anatomia humana
Reproduccions anatòmiques d'escaiola policromada
Grandària: Entre 30 i 50 cm
Data aproximada: finals del segle XIX i principis del XX
Empresa distribuïdora: Émile Deyrolle/Les Fils d'Émile Deyrolle


L'empresa Émile Deyrolle, posteriorment Les Fils d’Émile Deyrolle, localitzada a París, gaudeix de merescuda fama des del segle XIX com a distribuïdora de material científic i didàctic. El gabinet d'Història Natural va adquirir en la mateixa gran quantitat de peces per al seu museu i el laboratori, sobretot a partir de l'arribada del catedràtic Emilio Ribera.
Dels exemplars destinats a l'estudi de l'anatomia humana es conserven en l'actualitat sis, tres murals i tres de sobretaula. Cinc d'ells conserven la base de fusta original i la xapa identificativa de l'empresa distribuïdora. El seu estat de conservació és acceptable encara que requereixen ser netejats i repintats.


La majoria estan referenciats pel professor Luis Pardo en la publicació de 1925: “Les col·leccions d'Amfibis, Rèptils, Aus i Mamífers del Museu d'Història Natural de l'Institut”, dins de la revista Annals de l'Institut General i Tècnic i Nacional de 2n Ensenyament de València”.


 
   


dijous, 7 de març del 2013

Un micròtom Reichert de 1910

Micròtom
Data: cap al 1910

Micròtom Reichert, sobre 1910
Micròton del catàleg Reichert de 1908/09














Un instrument de més de 100 anys perfectament útil hui.
No consta la compra en cap memòria del centre però sabem de la seua presència al Gabinet d'Història Natural, i al Laboratori d'Hidrobiologia de l'Institut Lluís Vives, per la menció expressa del mateix que realitza el professor Celso Arévalo en l'article sobre tal laboratori en el butlletí, de juny de 1914, de la Reial Societat Espanyola d'Història Natural.
En el catàleg Reichert de 1908/09 apareix un model quasi idèntic.