Els Annals de l'Institut General i Tècnic

En 1915 fou nomenat Secretari de l’institut el professor Ambrosio Huici Miranda, Catedràtic de Llatí.

D'ell va partir la idea de publicar periòdicament els articles i treballs dels catedràtics del centre i els seus col·laboradors i d'esta manera naixen els Annals de l'Institut General i Tècnic de València, a partir de 1924 Institut Nacional de 2n Ensenyament, possiblement amb la intenció de realitzar una publicació anual, que no sempre es va complir ja que alguns anys no es va publicar cap i d’altres, en canvi, n’hi va haver diverses.

En total es van publicar XVI Annals distribuïts com segueix: Tom I, 1916. Tom II, 1917. Tom III, 1918. Toms IV, V, VI i VII, 1920. Tom VIII, 1921. Toms IX, X i XI, 1923. Tom XII, 1924. Tom XIII, 1925. Tom XIV, 1926. Tom XV, 1927. Tom XVI, 1928.

En les memòries dels primers 100 anys d'història de l’IES Lluís Vives els continguts de les publicacions dels Annals es divideixen en els temes següents: Història, Història Eclesiàstica, Historiografia, Biografies, Art, Arqueologia, Sociologia i Dret, Economia, Ciències, Climatologia i Ciències Naturals.

Entre les publicacions relacionades amb les Ciències Naturals, que són les que ací més ens interessen, destaquen fonamentalment les referides a les investigacions del Laboratori d'Hidrobiologia Espanyola, a càrrec del professor Celso Arévalo Carretero i els seus col·laboradors. A més les col·leccions del Gabinet d'Història Natural i el seu museu, a càrrec del professor Luis Pardo García.

 

Les col·leccions del Gabinet d'Història Natural

Des de la seua fundació, en 1845, l’Institut Provincial de Segon Ensenyament General i Tècnic de València, precursor de l'actual IES Lluís Vives, ha sigut un centre de referència tant acadèmic com d'investigació.

Al principi va mantindre una estreta relació amb la Universitat de València com a Escola Menor. Les dues institucions compartien edifici i els professors formaven part del mateix claustre.

Amb el trasllat l’any 1870 a l'actual edifici, pertanyent a l'antic col·legi Sant Pau, creat pels jesuïtes al voltant de 1552, l'activitat de l’institut provincial de València va anar independitzant-se a poc a poc de la Universitat, encara que no per això va deixar de compaginar les facetes educativa i investigadora. De fet, insignes professors de l’institut desenvolupaven, ja a finals del segle XIX, projectes d'investigació que tractaven d'introduir en la seua activitat docent i animaven els alumnes a participar-hi. Una part important d'aquesta tasca era la contribució a la divulgació científica mitjançant les col·leccions d’éssers naturals i models didàctics que van anar prosperant fins a crear-se un dels museus d'Història Natural millor dotat d'Espanya.

 

Museu del Gabinet d'Història Natural

Models d'anatomia animal

Reproduccions anatòmiques d’escaiola policromada sobre base de fusta.

Grandària aproximada: 40 x 50 cm.
Data aproximada: principis del segle XX.
Empresa distribuïdora: Les Fils d’Émile Deyrolle Paris

La nostra col·lecció consta de 7 exemplars de diversos grups zoològics.

El estat de conservació és acceptable encara que requereixen ser netejats i repintats. També s’ha de reposar la informació de les fitxes explicatives complementàries, per a la qual cosa comptem amb la col·laboració de l’IES San Isidro de Madrid que posseeix els fullets originals i s’ha oferit a enviar-nos les còpies.

Quasi tots els exemplars apareixen referenciats en els annals publicats per l'institut entre els anys 1921 i 1926, gràcies a la gran labor de catalogació del museu d’Història Natural realitzada pel professor Luis Pardo. Alguns apareixen fins i tot en fotografies de les antigues sales d’exposició.

Plaques de Llanterna

Fotografies microscòpiques d’organismes planctònics.

Format: 8,5 x 10 cm.
Data aproximada: principis segle XX.
Empresa distribuïdora: Les Fils d’Émile Deyrolle. París.

Les plaques de llanterna es poden considerar les precursores de les actuals diapositives i constitueixen el primer intent d’aplicar la projecció d’imatges amb finalitat didàctica entre els segles XIX i XX. En un principi es van utilitzar plaques de vidre pintades però, posteriorment, i amb el desenvolupament de les tècniques de fotografia, es van substituir per diapositives en un suport de vidre.

L’instrument utilitzat per a la projecció és la llanterna màgica, l’origen de la qual es remunta al segle XVII encara que se va anar perfeccionant en segles posteriors. A l’inici la font de llum era la flama d’un ciri o d’una llàntia d’oli o un altre combustible; més tard es van instal·lar llums elèctrics.

La nostra col·lecció es compon dels únics 5 exemplars que s’han conservat. Desconeixem el nombre de plaques que va poder tindre el Gabinet d’Història Natural. No hi ha referències sobre elles als catàlegs que hem consultat, que es centren fonamentalment en els treballs realitzats pels alumnes i els exemplars exposats a l’antic museu. Totes aquestes plaques  procedeixen de la casa francesa Les Fils d’Émile Deyrolle i l'estat de conservació és bo, encara que algunes presenten fissures en alguna de les seues cares.

               

             

    

No s’ha conservat la llanterna màgica amb què es projectaven les imatges de les plaques, que s'observa en la següent fotografia de l'any 1941.