dilluns, 27 de febrer del 2012

Un microscopi Leitz de 1914

Microscopi òptic compost
Data: 1914

Els fabricants Ernst Leitz i Carl Zeiss es van guanyar la fama de construir els millors instruments òptics des de les últimes dècades del segle XIX i els seus dissenys van marcar les bases dels microscopis òptics moderns.

Microscopi E. Leitz. 1914
Aquest exemplar és una de les joies de l’antic Gabinet d’Història Natural.
En el catàleg de microscopis Leitz de 1913 no apareix exactament aquest model, encara que s’aproxima al Stativ G.
Consta únicament d’un ocular, el núm. I, i dos objectius: el núm. 3 E. Leitz i el núm. 7, de la marca C. Reitcher, que va substituir l’original en algun moment. Els augments totals amb aquest joc podrien ser al voltant dels 50 i 310 respectivament. Una vegada netes les lents comprovem que les imatges que produeixen són excel·lents, fins i tot sense tindre condensador. Els comandaments macromètrics d’enfocament són coaxials i el micromètric terminal, ambdós funcionen amb gran precisió.


Gràcies al llistat dels números de sèrie de la fàbrica, sabem que aquest exemplar, amb el número 161987, va ser construït en 1914 i la fitxa de control, que encara es conserva al seu estoig, està datada el dia 20/01/1914. Desconeixem, de moment, l’any que va arribar a l’institut.

Fitxa en l'estoig original

Identificació en el cos del microscopi
El cos metàl·lic del microscopi presenta algunes alteracions que creiem poden eliminar-se per procediments mecànics.

diumenge, 19 de febrer del 2012

Làmines de Botànica

Data: cap al 1910
Idiomes: castellà i italià
Antonio Vallardi editore. Milano. Via Stelvia.

Es tracta de quatre sèries de làmines de paper sobre diferents temes vegetals. Segurament procedeixen de l’Escola d’Agronomia que va estar associada a l’Institut a principis del segle XX.

Sèrie A - Morfologia e biologia delle piante (8 làmines)
Prof. E. Rapossi.
Format: 70 x 100 cm.
El títol de cada làmina i la llegenda explicativa estan en castellà per haver sigut elaborades, per a escoles de països de parla hispana, per l’Editorial Vallardi Americana de Buenos Aires.
Els títols de la sèrie són els següents: Citología vegetal (lám. I); Histología del tallo, raíz y hoja (lám. II); Raíces (lám. III); Tallos (lám. IV); Hojas (lám. V); Inflorescencias (lám. VI); Flores (lám. VII); Frutos (lám. VIII).






Sèrie B - Botanica Crittogamica (4 làmines)
Prof. Rota Rossi.
Format: 70 x 100 cm.
Sense títols. Representen les estructures de les plantes Criptògames.
La sèrie consta de quatre làmines: molses, hepàtiques, falagueres i equisets.




Sèrie C – Malalttie delle piante (9 làminesDott.
Lauro Pasinetti.
Format: 65 x 90 cm.
Els títols i informació en italià. Il·lustren les malalties de diferents tipus de plantes. Concretament: Malalttie della vite (tav. I i II); Malalttie dei cereali (tav. III i IV); Malalttie delle piante fruttiefer e della frutta (tav. V i VI); Malattie delle piante ortensi, foraggere e industriale (tav. VII, VIII i XIX).








Sèrie D – Nemici delle piante (4 làmines)
Dott. G. Scortecci.
Format: 100 x 70 cm
Els títols i informació en italià. Il·lustren les plagues de diferents plantes. Concretament: Nemici dei cereali e della vite (tav. II); Nemici dell’olivo (tav. III); Nemici delle piante da frutto e del gelso (tav. IV); Nemici degli agrumi e delle piante da frutto (tav. V).

      


















El estat de conservació és divers. Totes elles estan alterades per la llum i s’han enfosquit notablement. Algunes presenten taques per haver-se utilitzat paper zel per a apegar-les i altres estan esgarrades o han perdut part de la superfície. De moment, hem procedit a penjar-les perquè s’estenguen per gravetat. La restauració pot ser complicada i necessitarà la col·laboració d’un taller especialitzat.

dijous, 2 de febrer del 2012

Imatges de l'Institut

L’Institut Lluís Vives s'ubica en un edifici declarat d’interés cultural per la seua història i característiques arquitectòniques úniques.

Va ser creat al voltant de 1552 per l’orde dels jesuïtes com el primer col·legi-seminari d'Espanya. Es va construir junt a les muralles que delimitaven la València medieval. Quan van ser enderrocades es va convertir en testimoni d'excepció de l'eixample urbanístic.

Per la proximitat a centres neuràlgics de la ciutat, com l'ajuntament, les dependències de correus i l'estació de ferrocarril, va ser protagonista involuntari de nombrosos esdeveniments històrics de gran rellevància. Inevitablement l’edifici apareixia, molt sovint, en fotografies de l’època.













Dues imatges de l'institut, abans i després de la reforma dels anys 70:

1960
2010