dimarts, 28 de febrer de 2017

Així era l'Institut Lluís Vives el 1704


La maqueta de la València del segle XVIII instal·lada a l'entrada del MUVIM està basada en el gravat d'Antoni Bordazar de 1738, que al seu torn és una còpia fidedigna del plànol manuscrit del Pare Tosca de 1704, en el qual només s'han introduït lleus modificacions.

Gravat de Antoni Bordazar de 1738

La maqueta, a escala 1:500 i de 24 m2 d'extensió, s'ha realitzat en fusta i materials plàstics. Per a la reproducció dels aproximadament 7.500 arbres s'han fet servir diversos polímers.

Detall de la maqueta

Tots els edificis de la ciutat s'han tallat i pintat a mà per acreditats artesans miniaturistes i el resultat és equiparable al de les millors maquetes històriques del món.


A la maqueta es troba representat, al costat del llenç de la muralla, l'edifici del Col·legi Sant Pau, pertanyent a la Companyia de Jesús, l'origen es remunta a 1552, sent el primer col·legi de la companyia.


El col·legi Sant Pau en la maqueta de València

El seu aspecte a principis del segle XVIII no difereix molt del que va tindre durant el segle següent però cal afegir la cúpula i escala sud-est, datada en 1721, i el claustre de columnes toscanes incorporades en dues fases durant els segles XVIII i XIX.
Sense grans canvis l'edifici passa a ser la seu de l'Institut de segon ensenyament en 1870 i perdura fins als anys setanta del segle XX en què és reformat adoptant la seua configuració actual.


Institut Lluís Vives el 1960, abans de la reforma


Institut Lluís Vives en l'actualitat

dimecres, 1 de febrer de 2017

Una donació reial: Encyclopédie practique de l’agriculteur


Encyclopédie practique de l'agriculteur
13 toms amb enquadernació especial per a l'institut. 12.179 pàgines
Idioma: francès
Format: 23x14 cm
Data: entre 1859 i 1871
Directors: Louis Moll i Eugène Gayot
Editor: Librairie de Fermin Didot Frères, Fils et
Cie. Paris
Impressor: Typographie de Fermin Didot Frères, Fils et Cie. Paris

Interessant enciclopèdia editada per Fermin Didot Frères, Fils et Cie sota la direcció de Louis Moll, el primer tom, i Louis Moll i Eugène Gayot els 12 toms restants.
Presenta la curiositat d'estar paginada doblement per cara, pel que les seues 12.179 pàgines es redueixen pràcticament a la meitat.

Alguns volums poden contenir errades en la data d'edició perquè no es corresponen amb l'ordre dels toms. Les dates que apareixen són les següents: tom I 1859; tom II 1859; tom III 1860; tom IV 1871; tom V 1871; tom VI 1872; tom VII 1862; tom VIII 1863; tom IX 1864; tom X 1865; tom XI 1866, tom XII 1867; tom XIII 1871.
Les possibles errades semblen estar corroborades per la circumstància que tots els volums s'acompanyen d'una targeta que indica que l'enciclopèdia va ser donada pel Rei Amadeu I de Savoia en 1871 a la Càtedra d'Agricultura de l'Institut durant la seva visita a València l'esmentat any .



L'estat de conservació és molt bo tot i que alguns exemplars presenten taques.

dijous, 29 de desembre de 2016

Die Süsswasserfische von Mittel-Europa. Una altra joia de la nostra biblioteca històrica

Volum I: llibre de 584 pàgines de text i il·lustracions
Idioma: alemany
Format: 29x22 cm
Data: 1909
Volum II: carpeta amb 31 làmines amb cobertes transparents
Idioma: alemany
Format: 36x53 cm
Data: 1908
Editor: Wilhelm Grote. Barmen
Editorial de Wilhelm Egelmann. Leipzig
Impressor: Werner u. Winter. Frankfurt a. M.











Aquesta obra és una altra de les joies de la nostra biblioteca històrica.

En el primer volum es realitza una descripció de les espècies més importants dels peixos de rius i llacs d'Europa Central i està profusament il·lustrat.
El segon volum consisteix en una carpeta amb 31 cromolitografies, d'excel·lent factura, cadascuna d'elles amb coberta protectora transparent.





















Els autors: Carl Vogt i Bruno Hofer són dos destacats naturalistes alemanys. Carl Vogt va realitzar importants aportacions en els camps de la Zoologia, Fisiologia i Geologia. Bruno Hofer, professor de Zoologia i Ictiologia a Munic, va contribuir al coneixement dels paràsits i patologies dels peixos.

El seu estat de conservació és bastant bo en general. Només algunes làmines presenten taques.


dimecres, 14 de desembre de 2016

Instruments científics a l'Institut Lluís Vives


Dissabte, 26 de novembre, es va realitzar en el nostre institut la segona jornada de la matinal: "Instruments Científics, Història, Patrimoni i Ensenyament de les Ciències" organitzada en col·laboració amb l'Institut d'Història de la Medicina "López Piñero" i la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València i el Centre de Formació del Professorat, CEFIRE-CTEM, de València.








La jornada va començar amb la presentació de la ponència de Josep Simon "Veure i Fer: La cultura material i l'ensenyament de les ciències". Va continuar amb la ponència de Luis Castellón "El patrimonio científico de los institutos históricos". Més tard es va realitzar una visita guiada a l'exposició de llibres i instruments científics de l'Institut Lluís Vives de València, a càrrec de José María Azkárraga i Luis Felipe Moreno. A continuació Alfons Zarzoso va presentar la ponència "Els instruments de la medicina i l'ensenyament de la ciència" i va acabar amb una discussió general.

L'exposició consta de 22 instruments científics històrics dels antics gabinets d'Història Natural i Física i Química de l'Institut Lluís Vives.

Cada instrument s'acompanya d'una fitxa explicativa amb informació sobre el seu origen, ús, aplicacions i, en ocasions, alguns detalls sobre l'empresa que el va fabricar. Els instruments estan complementats per nombrosos llibres de text i catàlegs didàctics històrics en què es fa menció expressa dels mateixos.

L'exposició romandrà oberta per a visites de professors i escolars de València fins a mitjans de gener de 2017.

dimarts, 12 d’abril de 2016

La Història Natural dels Tarongers de Risso i Poiteau tanca el cercle a l'Institut Lluís Vives

Histoire Naturelle des Orangers. Edició facsímil
Llibre amb 280 pàgines de text i 109 làmines
Autors: A. Risso i A. Poiteau
Idioma del text: francès
Idioma de les làmines: francès i italià
Data: 2000
Editor: CM CONNAISSANCE & MÉMOIRES. París
Impressor: Imprimerie F. Paillart. Abbeville


Després de donar a conèixer en aquest blog l'existència d'un exemplar de l'excel·lent obra de 1872 Histoire et Culture des Orangers d'A. Risso, A. Poiteau i M. A. du Breuil a la nostra biblioteca històrica el professor Salvador Zaragoza Adriaensens es va posar en contacte amb nosaltres per donar-nos a conèixer el seu esplèndid treball sobre aquesta i la seua predecessora: Histoire Naturelle des Orangers d'A. Risso i A. Poiteau de 1818-1822.




El professor Zaragoza va cedir amablement a la nostra biblioteca un exemplar dedicat de la seua obra publicada, juntament amb Bernard Aubert, per l'editorial CONNEISANCE & MEMORIES de París en 2002.

Uns mesos
després el professor Zaragoza ens va cedir també un exemplar facsímil de l'obra de Risso i Poiteau de 1818-1822, concretament el núm 445 dels 500 que inclou l'edició espanyola, de l'any 2000, realitzada igualment per l'editorial CONNEISANCE & MEMÒRIES de París.

D'aquesta forma el nostre centre ha arribat a reunir una interessant trilogia d'obres dedicades al cultiu dels tarongers d'indubtable interès històric i científic pel destacat prestigi mundial dels seus autors, la qual cosa ens va permetre realitzar a l'institut una interessant miniexposició amb els tres exemplars.

dimarts, 15 de març de 2016

Un any de miniexposicions temporals a l'Institut Lluís Vives



Al febrer de 2015 vam rebre, per donació, una vitrina horitzontal amb la qual vam començar a realitzar petites exposicions temporals, d'una o dues setmanes, aprofitant les interessants obres contingudes a la nostra biblioteca històrica.



Molts són els temes que hem tractat des d'aleshores en aquest tipus d'exposicions: els Anals de l'Institut General i Tècnic de València; l'Àlbum Benary de plantes hortofructícoles; l'Atles de la Clínica Dermatològica del doctor José Eugenio Olavide; la Història dels Tarongers de Risso, Poitteau i de Breuil; el Feixisme durant la Dictadura Franquista; les Expedicions Oceanogràfiques del Príncep Albert I de Mònaco; l'Atles d'Arquitectura Antiga de Hector D'Espouy; els Catàlegs Didàctics Històrics; les novetats de la Biblioteca; etc.


Esperem seguir amb aquest tipus d'exposicions donant a conèixer de forma gradual la rica varietat d'obres que atresora el centre.

diumenge, 24 de maig de 2015

Noves dades sobre l'obra “Histoire et Culture des Orangers“

Exemplar de la biblioteca històrica
de l'IES Lluís Vives de l'edició de 1872
Recentment hem contactat amb el professor i investigador Salvador Zaragoza Adriaensens, expert mundial en citricultura, que ens ha revelat algunes dades interessants sobre aquesta magnífica obra.

L'any 2002 publica, amb Bernard Aubert, a l'editorial CONNAISANCE & MÉMOIRES de París, un estudi de l'obra d'A Risso i A. Poiteau "Histoire et Culture des Orangers" de 1818, així com de la segona edició de la mateixa, de 1872, que inclou un nou capítol escrit per M. A. du Breuil.

El seu treball, de 480 pàgines i format de 35x24'5 cm, conté una primera part amb la traducció al castellà de l'obra de 1918, realitzada per Salvador Zaragoza; una segona amb un capítol escrit per Bernard Aubert: "Gènesi del desenvolupament del cultiu dels Agres i Patrimoni Genètic Mediterrani de la Història dels Tarongers", traduït al castellà per Salvador Zaragoza i Florentino Juste; i una tercera amb el capítol escrit per Salvador Zaragoza: "Història de la Citricultura a Espanya", amb l'annex escrit per Patrik Ollitrault: "La investigació francesa sobre els agres".

Salvador Zaragoza ha cedit i dedicat a la nostra biblioteca històrica una exemplar de la seua publicació i ens ha explicat nombroses anècdotes de les obres de Risso, Poiteau i de Breuil. Ens ha revelat la importància històrica del treball d'aquests autors, la rigorositat en el seu estudi de les diferents varietats de cítrics i la qualitat de les il·lustracions i de les seues respectives estampacions, el que li confereix un valor especial a l'obra.

Relata també que durant el seu treball només tenien identificats onze exemplars complets de l'obra de 1818, deu a biblioteques franceses i un altre a la Universitat de València.
Respecte de l'obra de 1872 no van poder identificar més que cinc exemplars, d'ells només tres en color, dos a França i un a Itàlia; els exemplars en blanc i negre es troben a París i Califòrnia. Això significa que l'exemplar de l'institut Lluís Vives seria el sisè, el quart en color.

dijous, 14 de maig de 2015

Reinauguració de l’Exposició “La Història Natural a l’Institut Lluís Vives”

Després del seu pas pel Palau de Cerveró de València hui es reinaugura l'exposició "LA HISTÒRIA NATURAL A L’INSTITUT LLUÍS VIVES. Espai d'ensenyament, lloc de ciència" a la capella del mateix institut Lluís Vives.

A les 19:30, després d'unes breus paraules de benvinguda a càrrec de la directora, Carmina Valiente, el representant de l'Institut López Piñero, Àlvar Martínez, i el comissari de l'exposició, el ​​professor José María Azkárraga, procedeixen a la seua presentació i justificació dels motius de la mateixa, ressaltant la brillant tasca investigadora del Laboratori d'Hidrobiologia, fundat el 1912 a l'Institut General i Tècnic de València, antecessor de l'actual IES Lluís Vives, i la destacada pràctica docent desenvolupada pel Gabinet d'Història Natural en el trànsit entre els segles XIX i XX.

L'exposició, que es troba al cor de la capella del centre, es perllongarà fins al dia 30 de juny i està oberta, prèvia reserva, per a visites guiades en grup.

dimarts, 7 d’abril de 2015

Restauració de les làmines de Botànica i els treballs d'alumnes

La recent exposicióLA HISTÒRIA NATURAL A L'INSTITUT LLUÍS VIVES. Espai d'ensenyament, lloc de ciència” ha permés la restauració d'un parell de làmines de Botànica de l'editorial Antonio Vallardi de Milà, datades cap a 1910, i dos treballs d'alumnes dels cursos 1916/17 i 1917/18.











Les quatre peces intervingudes tenen com a suport el paper, un material altament higroscòpic, que es veu afectat pels canvis de temperatura i d'humitat. A més, amb el temps, el paper de fibres curtes procedents de la fusta i amb un alt contingut en lignina es torna friable i trencadís fent que la seua manipulació resulte difícil sense crear-li nous deterioraments.

Restes de goma després
de l'esborrat
Prova de neteja en làmina
Les làmines de Botànica s'han separat de les seues motlures de fusta per a realitzar una neteja en sec per anvers i revers, s'han nebulitzat amb carbonat de metilmagnesi per a desacidificar-les i crear una reserva alcalina, s'han reparat xicotets talls i reintegrat xicotets faltants amb aquarel·les i finalment s'han allisat. Una d'elles ha sigut reforçada amb cinta de cotó en les zones més afeblides. S'han netejat les motlures i s'han tornat a muntar.

Treball desmuntat abans d'intervindre

Els treballs escolars s'han extret dels seus corresponents marcs i el paper s'ha tractat com en les làmines. S'han netejat els marcs, substituït un vidre i afegit unes darreres de cartó amb suport auxiliar neutre.


darrera de cartó y suport neutre
 

dissabte, 28 de febrer de 2015

La restauració de les peces d'escaiola de l'exposició

Escaiola trencada
Amb motiu de l'exposició “LA HISTÒRIA NATURAL A L'INSTITUT LLUÍS VIVES. Espai d'ensenyament, lloc de ciència” l'equip de restauració, format per Mónica Bensach i Mar Descals, ha intervingut diverses peces dels models d'escaiola d'anatomia animal i humana que tenim al centre, tots ells de la casa Les Fils d'Émile Deyrolle, de París.
Perdua de pigmentació


Model de medusa restaurat




L'escaiola és un material molt fràgil i tots els exemplars tenen despreniments de suport, a més d'erosions, pèrdua de color, i brutícia acumulada. En alguns d'ells s'aprecien antigues actuacions que han desvirtuat el concepte original amb tonalitats més fosques, resultants d'excessius envernissats.

Estucat del model de llengua
La intervenció s'inicia amb una neteja en humit per a eliminar la brutícia més superficial, un altre tipus de neteja més agressiva haguera debilitat la policromia i ablanit el suport. A continuació es procedeix a estucar les parts perdudes, escatar, protegir amb resina sintètica i, finalment, una reintegració cromàtica.

Repintat de model de llengua

La fusta de les peanyes o bases es neteja, nodreix i protegeix amb l'aplicació una capa final de vernís tint.